miércoles, 19 de agosto de 2009

Guerra de banderes i xiulets a la nova plaça de Gràcia

19-8-09

Gràcia va inaugurar ahir la plaça de les Dones del 36 –entre el Torrent de l’Olla i el carrer Santa Àgata– en el marc d’un acte amanit per la polèmica. Les reixes que tancaran aquest espai cada dia a partir de les 23.00 hores es van convertir en la pedra angular de la celebració –sobretot tenint en compte el tribut a la llibertat que la plaça porta explícita en el nom– i van acabar robant el protagonisme a la representació de dones marcades per la Guerra Civil que van participar en la descoberta de la placa honorífica. Veïns i polítics, com el president del districte, Ricard Martínez, van manifestar el seu rebuig al tancament d’aquest espai –inclòs en la promoció d’una cinquantena de vivendes d’alt nivell que gestiona Vèrtix– en una inauguració pràcticament teatral.

En primer lloc, una manifestació convocada per l’Observatori de Gràcia, que va aplegar un grup de persones amb simbologia miliciana, va xiular la intervenció del regidor Guillem Espriu (PSC) i va mostrar durant tot l’acte pancartes amb lemes com “La memòria històrica no s’enreixa” i “Mentre feu pisos per a rics, obligueu joves (i grans) a marxar de Gràcia”.

Republicana vs. estelada
La crispació, però, va anar a més amb la intervenció del president del districte, que es va sumar a les protestes i va criticar que la bandera tricolor republicana presidís la celebració. En aquest sentit, va recordar que en el marc de la Diada Nacional de l’any passat es va prohibir que l’estelada onegés al
balcó de l’Ajuntament de la plaça de la Vila, però “aquesta [la republicana] no es prohibeix perquè és espanyola, com la política del districte”.

Martínez, exregidor del districte ara a l’oposició i que viu periòdiques polèmiques amb l’ara regidor socialista, va acabar la intervenció col·locant una estelada sobre la bandera republicana, cosa que va propiciar la reacció irada del conseller de govern d’ICV Roger Amigó, que, enmig d’una batussa, li va recri
minar que tapés la bandera.

Polèmiques, a banda, el regidor del districte Guillem Espriu va remarcar el valor de reconèixer la “feina feta per una minoria històrica” i va destacar la seva mateixa condició d’homosexual en el camí d’anar reconeixent drets. Espriu va qualificar la polèmica de les reixes de “fals debat”, tot i assegurar que aquesta política pot canviar en funció de les necessitats dels comerços que s’instal·lin a la plaça.

Maria Ortega
Avui

__________________________________________________________________________________________________
El estreno de una plaza de Gràcia acaba en trifulca entre ERC e ICV

• Un consejero y un edil se enfrentan por la presencia de una bandera republicana
• El espacio, polémico por cerrar de noche, homenajea a mujeres de la guerra civil

Lo que tenía que ser un homenaje a las mujeres que lucharon por defender la libertad durante la guerra civil acabó ayer en una bochornosa trifulca política. Durante la presentación de la plaza de Les dones del 36, sobre el escenario y hablando como presidente del distrito de Gràcia, el republicano Ricard Martínez reventó inesperadamente el acto, ante la mirada atónita de las representes de las asociaciones de mujeres del distrito, impulsoras de la iniciativa.
Martínez aseguró, puño en alto y a voz en grito, que las mujeres del 36 «sentirían vergüenza de que se vallara una plaza pública» y criticó que en un acto oficial ondeara la bandera republicana, «una bandera tan inconstitucional como la estelada, pero que el gobierno del distrito permite ondear por el simple hecho de ser española», según el alterado exconcejal del distrito y actual presidente, cargo que no implica tareas ejecutivas. Acto seguido, Martínez bajó del escenario y arrancó de la tarima la b
andera republicana (colgada junto a una estelada y una senyera), hecho que enervó sobremanera a Roger Amigó, consejero del distrito de ICV-EUiA, que increpó al –ironías de la política– enfadado republicano, teniendo ambos que ser separados por un grupo de asistentes.

EL ORIGEN DEL CONFLICTO / Banderas a parte, el conflicto sobre la idoneidad o no de la plaza radica en las dos puertas metálicas que solo permitirán el acceso a ella durante la noche a los vecinos de los tres nuevos bloques de pisos de lujo que se han construido alrededor del espacio, ganado tras el derribo de una antigua fábrica textil, okupada durante años.
Los manifestantes convocados por el Observatori de Gràcia para denunciar la privatización del barrio que pretendían b
oicotear los discursos políticos durante la inauguración de la plaza (que, por otro lado, se mostraron en todo momento respetuosos durante los parlamentos de las mujeres), quedaron en discreto segundo plano ante la intervención de Martínez. Los manifestantes –un centenar de jóvenes ataviados con gorros de milicianos anarquistas– criticaban que los únicos vecinos que podrán entrar en la plaza de noche serán los de tres bloques construidos por la promotora responsable de urbanizar la plaza, pisos de 486.900 euros por dos habitaciones.
Tanto republicanos como ecosocialistas se oponen al cierre de la plaza, que el actual concejal del distrito, Guillem Espriu (PSC), asegura que beneficia a todos ya que «solo se cerrará cuando no hay niños jugando ni vecinos paseando».

PROYECTO DEL MANDATO ANTERIOR / Para acabar de rizar el rizo, Espriu aseguró que el proceso de urbanización de la polémica plaza, «tal y como está ahora», fue aprobado en el mandato anterior, en el que Martínez dirigía el distrito. El republicano lo desmiente y afirma que él solo firmó la creación de «un nuevo espacio público», y no su cierre «a los vecinos».
Pese a la trifulca política, Conxa Garcia, del Consell de Dones de Gràcia, entidad impulsora de bautizar el espacio con el nombre Dones del 36, destacó que lograr que el nomenclátor de la ciudad reconozca el valor de
las mujeres que vivieron la guerra civil y la representación franquista ha sido un proceso largo, pero que ha valido la pena. «Lo que queremos con esta plaza es que la gente joven que pase por aquí vea la placa y sepa quienes fueron estas mujeres», añadió Garcia.

HELENA LÓPEZ / DAVID PLACER
El Periódico

__________________________________________________________________________________________________
Guerra de banderes entre ERC i ICV a la festa de Gràcia

La inauguració de l
a plaça de les Dones del 36 acaba amb una picabaralla

Amigó (de rojo), sujeta la bandera arrancada por Martínez (de blanco), ante la mirada de Espriu (agachado)
El president del districte de Gràcia, Ricard Martínez, (ERC) i el conseller d'ICV–EUiA Roger Amigo van estar a punt d'arribar a les mans ahir, durant la inauguració de la plaça de les Dones del 36. L'espurna va saltar quan un assessor de Martínez va voler penjar una estelada, que Amigo va retirar immediatament.

Durant la inauguració de la plaça de les Dones del 36, al barri de Gràcia, els veïns van aconseguir que hi hagués un clima de concòrdia entre els qui estaven a favor i els que es mostraven en contra del tancament d'aquest espai a la nit. Els que són contraris que e
s tanqui van acordar amb els organitzadors no boicotejar un acte en favor de la memòria històrica, i per això només van xiular quan van parlar els polítics. L'ambient de respecte el van trencar els polítics just quan s'acabaven els parlaments.

El regidor del districte, Guillem Espriu, va fer el discurs aguantant els xiulets. Els crits no van cessar quan va ser el torn del president del districte, Ricard Martínez, tot i que aquest defensava que «les dones del 36 es mereixen una plaça oberta, sense barreres». Martínez va acusar el govern municipal de «fer política contra Catalunya». Després del seu discurs, un dels seus assessors van intentar penjar l'estelada. Però un conseller d'ICV-EUiA del districte, Roger Amigo, va retirar la senyera i va deixar vistent la republicana que havien col·locat les organitzadores de l'acte, la vocalia de dones de l'associació de veïns de la Vila de Gràcia. En aquest moment hi va haver un estira-i-arronsa entre Martínez i Amigo, que haurien arribat a les mans si no haguessin estat separats. Fins i tot, els assistents a l'acte, estupefactes per la imatge, van demanar calma als dos polítics. Finalment, es van penjar l'estelada i la bandera republicana de costat.

El punt discordant protagonitzat per ERC i ICV, que, a més, coincideixen a defensar que la plaça no estigui tancada de nit, va ser oblidat ràpidament quan dues dones del 36 van descobrir la placa commemorativa.

La consellera de la Dona i la Gent Gran de Gràcia, Cinta Llasat, recordava que el districte és pioner a l'hora de posar el nom de Dones del 36 a una plaça. Amb aquest espai es vol recordar totes aquelles dones que van viure la Segona República, la guerra i la repressió franquista. Llasat va definir les dones del 36 com les que havien lluitat per les llibertats, i va assegurar que treballarà perquè «se segueixi el seu exemple, per aconseguir la llibertat, la igualtat i la solidaritat».

La protagonista

Juliana Martínez és una de les dones del 36 que ahir van descobrir la placa commemorativa de la plaça. Visiblement emocionada, Martínez recordava que tenia 10 anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola; llavors ja vivia al barri de Gràcia. «El merescut homenatge a les dones que vam lluitar per lles llibertats arriba massa tard», va lamentar. «Els drets que avui tenen les dones, els vam aconseguir la nostra generació», va recordar amb admiració Martínez.

Paula Mercadé

El Punt

2 comentarios:

  1. Aquest l'Amigò està un xic girat... que un representant del govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona intenti agredir a un membre de l'oposició per una bandera és intolerable...

    I encara vol tenir rao, es planta amb una bandera espanyola li critiquen i com que n li agrada intenta agredir...

    ICV tarats de debó, ecologistes no en sou, d'esquerres tampoc, feministes fa temps que no...

    ResponderEliminar
  2. I que em dius de l'Àlex López Borull, professor de la UOC el deu ulleres que l'agafa per l'esquena amb traidoria. L'Alexandre López Borull que va de progre, i de professor universitari. No entenc com a la UOC poden mantenir en nòmina a un personatge com aquest, un manipulador obsesionat pel poder el que li fa la feina bruta, juntament amb el Miquel Pagés al Ricardo Martínez.

    ResponderEliminar